Queixes i reclamacions al institut Català avaluacions metges

L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) és l’organisme encarregat de controlar, inspeccionar i avaluar els processos mèdics relacionats amb les prestacions de la Seguretat Social a Catalunya, especialment en casos d’incapacitat laboral. Una de les crítiques freqüents que s’adrecen a l’ICAM és el fet que sovint els seus informes posen en entredit els diagnòstics i informes mèdics emesos pels professionals del sistema públic de salut o per altres especialistes que han estat seguint el pacient durant períodes prolongats.

Molts pacients informen que l’ICAM emet dictàmens que contradiuen els informes detallats dels seus metges de família o especialistes de la Seguretat Social, qui sovint han estat avaluant el pacient durant molt més temps. Aquestes discrepàncies poden generar situacions d’alta mèdica forçosa o denegació d’incapacitat, malgrat les evidències mèdiques aportades per altres professionals de la salut.

Un altre dels punts crítics és la tendència de l’ICAM a donar altes mèdiques prematures en casos de malalties cròniques o greus, fins i tot quan el pacient encara no està en condicions de treballar. Aquesta decisió pot estar influenciada per criteris econòmics, la qual cosa genera dubtes sobre la imparcialitat de les valoracions, que sembla estar més alineada amb els interessos de l’Administració que amb els drets dels treballadors.

Molts pacients es queixen de que les avaluacions de l’ICAM es fan en consultes breus i sense una revisió exhaustiva de tots els informes mèdics aportats. Això crea la sensació que les decisions es prenen de forma precipitada, sense considerar adequadament el context clínic complet.

Si bé es poden presentar recursos contra les decisions de l’ICAM, aquests sovint impliquen processos burocràtics llargs i complexos. A més, les resolucions negatives per part de l’ICAM poden tenir greus conseqüències per al treballador, que pot quedar sense ingressos mentre espera la resolució del recurs.

Major coordinació amb els metges tractants. L’ICAM hauria de coordinar-se més amb els metges de família i especialistes que coneixen millor el pacient per tal de garantir avaluacions més acurades i menys conflictives.
Caldria garantir que les valoracions es fan de manera exhaustiva, amb un procés transparent que tingui en compte totes les proves i informes aportats, evitant així les altes prematures o injustificades.
En conclusió, l’ICAM ha de revisar el seu procés d’avaluació per tal de millorar la confiança dels pacients en les seves decisions, evitant que es desestimin informes mèdics rellevants i garantint que els treballadors rebin el tractament adequat durant la seva incapacitat laboral.

RAÜL RIVAS

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *